Entrevista amb tres joves sords
El programa "Pantalla Oberta" de Canal: m1tv (Mataró Maresme) dedica espai a les persones sordes joves. Els joves sords i la jove oient explicar clarament les diferents problemàtiques que el col · lectiu troba en la societat, però també van indicar que el centre està lluitant per aconseguir la igualtat de drets per mitjà de la visibilitat del mateix.
Tertulians:
- Alícia Sort, representant de la comissió de joventut de la FESOCA.
- Pere Cantenys, representant de la comissió de joventut de CPSMM.
- Laia Comas, persona oient que ha desenvolupat un treball de recerca al batxillerat sobre les persones sordes.
Reportatge de la comunitat sorda
Hermelinda Ibargüen és l’assessora tècnica del Centre de Persones sordes del Maresme a Mataró. Harmelinda ve del Perú i ens explica que a causa de la sordesa de la seva filla, va venir a Catalunya ja que era la única comunitat que acceptava tractar-la.
L’Hermelinda un cop va venir a Catalunya, es va adonar que en el país, el sistema educatiu no està adaptat per a persones amb discapacitat auditiva. Actualment existeix un 90% d’analfabetisme en persones sordes majors de 25 anys. Tot i que actualment, la situació ha millorat una mica, segueix sent una situació molt crítica i discriminatòria per aquesta minoria. Segons Hermelinda només el 1% de les persones sordes arriben a poder assolir estudis superiors.
L'Hermelinda ens exposa que la societat espanyola no és inclusiva amb les persones sordes, i la minoria té moltes dificultats per la vida qüotidiana: la televisió, tràmits públics, cursos, etc. Per realitzar totes aquestes activitats, entre moltes altres, les persones sordes necessiten un intèrpret per a poder comunicar-se, això requereix d'una inversió monetària per part de l'usuari.
Finalment, l'assessora ens explica quines seran les activitats que es realitzaran des del Centre de Persones sordes del Maresme per l'inclusió del col·lectiu, tenen l'objectiu de que sigui més visible per la resta de la societat.
Font text: m1tv
Font text: m1tv
El papel de los parámetros fonolóficos en el procesamiento de la LSE (Libro en PDF)
Esta obra de investigación, galardonada con el premio Fundación CNSE 2008, estudia los modelos de procesamiento léxico y subléxico de la lengua de signos española tanto en la producción como en la recepción de mensajes.
Diccionari general i etimolòfic de LSC
El Primer diccionari general i etimològic de la Llengua de Signes Catalana de Ramon Ferrerons té un repertori de 3.350 entrades de signes d’ús comú i més de 4.800 accepcions; l’il·lustren 2.700 pictogrames i, fruit d’una recerca que ni aquí ni enlloc no té tradició encara, l’enriqueix un cabal d’informació etimològica que mostra que els signes tenen la seva història, que evolucionen i que es relacionen entre ells constituint veritables famílies.
Aquests són alguns dels motius pels quals el present diccionari està cridat a esdevenir article de primera necessitat per als integrants de la comunitat sorda catalana i els seus familiars i amics, els intèrprets i guies-intèrprets, els docents que ensenyen LSC, els qui volen aprendre aquesta llengua i comunicar amb ella emocions i pensaments i, en fi, aquells que la investiguen des de qualsevol punt de vista: a tots els brindarà la possibilitat d’una utilització fecunda.
Preu: 53,85 €1016 pàgines
Idiomes: català
Conveni amb Llibreria Alibri i CPSMM
CPSMM i la Llibreria ALIBRI van signar el conveni de col · laboració. Els avantatges del conveni, per exemple un soci de CPSMM podrà adquirir els llibres de llengua de signes i pedagogia sorda obtindra 5% descompte ia més també es farà una comanda dels materials dels llibres de LSC i pedagogia amb descompte 10%.
Enllaç de una llista de publicacions de la secció de llengua de signes i pedagogia sorda:
Origen de les llengües de signes
Tot i que avui en dia les llengües de signes s'utilitzen gairebé exclusivament entre persones amb sordesa, el seu origen és tan antic com el de les llengües orals o fins i tot més, en la història de la Humanitat, i també han estat i segueixen sent utilitzades per comunitats d'oients. De fet, els amerindis de la regió de les Grans Planes d'Amèrica Nord, usaven una llengua de signes per a fer-se entendre entre ètnies que parlaven llengües molt diferents amb fonologias extremadament diverses. El sistema va estar en ús fins a molt després de la conquesta europea. Un altre cas, també amerindio, es va donar a l'illa de Manhattan, on vivia una tribu única en la qual un gran nombre dels seus integrants eren sords, a causa de l'herència de desenvolupament d'un gen dominant, i que es comunicaven amb una llengua gestual . Un cas similar es va desenvolupar a l'illa de Martha 's Vineyard al sud de l'estat de Massachusetts, on a causa del gran nombre de sords es va emprar una llengua de signes que era d'ús general també entre oients, fins a principis del segle XX. Tot i això, no existeixen referències documentals sobre aquestes llengües abans del segle XVII. Les dades que es posseeixen tracten, sobretot, de sistemes i mètodes educatius per a persones sordes.
Làmines del «Abecedari demonstrativo». Vuit gravats calcogràfics inserits entre les pàgines 130 i 131 de l'obra de Juan de Pablo Bonet, publicat a Madrid 1620:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)