Tot i que avui en dia les llengües de signes s'utilitzen gairebé exclusivament entre persones amb sordesa, el seu origen és tan antic com el de les llengües orals o fins i tot més, en la història de la Humanitat, i també han estat i segueixen sent utilitzades per comunitats d'oients. De fet, els amerindis de la regió de les Grans Planes d'Amèrica Nord, usaven una llengua de signes per a fer-se entendre entre ètnies que parlaven llengües molt diferents amb fonologias extremadament diverses. El sistema va estar en ús fins a molt després de la conquesta europea. Un altre cas, també amerindio, es va donar a l'illa de Manhattan, on vivia una tribu única en la qual un gran nombre dels seus integrants eren sords, a causa de l'herència de desenvolupament d'un gen dominant, i que es comunicaven amb una llengua gestual . Un cas similar es va desenvolupar a l'illa de Martha 's Vineyard al sud de l'estat de Massachusetts, on a causa del gran nombre de sords es va emprar una llengua de signes que era d'ús general també entre oients, fins a principis del segle XX. Tot i això, no existeixen referències documentals sobre aquestes llengües abans del segle XVII. Les dades que es posseeixen tracten, sobretot, de sistemes i mètodes educatius per a persones sordes.
L'any 1620 Juan de Pablo Bonet publica el seu "Reducción de las letras i arte para enseñar a hablar los mudos", considerat com el primer tractat modern de Fonètica i Logopèdia, en el qual es proposava un mètode d'ensenyament oral dels sords mitjançant l'ús de senyals alfabètics configurats unimanualmente, divulgant així a tot Europa, i després a tot el món, l'alfabet manual, útil per millorar la comunicació dels sords i muts.
En aquesta obra (entre les pàgines 130 i 131) apareix un abecedari il · lustrat mitjançant gravats calcogràfics dels signes de les mans que representen les lletres de l'alfabet llatí. Del tractat sobre "Reducción de las letras i arte para enseñar a hablar los mudos" es van fer traduccions a les principals llengües de cultura. Sobre la base de l'alfabet divulgat per Bonet, Charles-Michel de l'EPEE publica el segle XVIII el seu alfabet, que bàsicament és el que ha arribat fins a l'actualitat, sent conegut internacionalment com a alfabet manual espanyol.
Làmines del «Abecedari demonstrativo». Vuit gravats calcogràfics inserits entre les pàgines 130 i 131 de l'obra de Juan de Pablo Bonet, publicat a Madrid 1620:
