Diccionari general i etimolòfic de LSC

El Primer diccionari general i etimològic de la Llengua de Signes Catalana de Ramon Ferrerons té un repertori de 3.350 entrades de signes d’ús comú i més de 4.800 accepcions; l’il·lustren 2.700 pictogrames i, fruit d’una recerca que ni aquí ni enlloc no té tradició encara, l’enriqueix un cabal d’informació etimològica que mostra que els signes tenen la seva història, que evolucionen i que es relacionen entre ells constituint veritables famílies.

Aquests són alguns dels motius pels quals el present diccionari està cridat a esdevenir article de primera necessitat per als integrants de la comunitat sorda catalana i els seus familiars i amics, els intèrprets i guies-intèrprets, els docents que ensenyen LSC, els qui volen aprendre aquesta llengua i comunicar amb ella emocions i pensaments i, en fi, aquells que la investiguen des de qualsevol punt de vista: a tots els brindarà la possibilitat d’una utilització fecunda.

Preu: 53,85 €1016 pàgines
Idiomes: català



Conveni amb Llibreria Alibri i CPSMM


CPSMM i la Llibreria ALIBRI van signar el conveni de col · laboració. Els avantatges del conveni, per exemple un soci de CPSMM podrà adquirir els llibres de llengua de signes i pedagogia sorda obtindra 5% descompte ia més també es farà una comanda dels materials dels llibres de LSC i pedagogia amb descompte 10%.

Enllaç de una llista de publicacions de la secció de llengua de signes i pedagogia sorda:





Origen de les llengües de signes

Tot i que avui en dia les llengües de signes s'utilitzen gairebé exclusivament entre persones amb sordesa, el seu origen és tan antic com el de les llengües orals o fins i tot més, en la història de la Humanitat, i també han estat i segueixen sent utilitzades per comunitats d'oients. De fet, els amerindis de la regió de les Grans Planes d'Amèrica Nord, usaven una llengua de signes per a fer-se entendre entre ètnies que parlaven llengües molt diferents amb fonologias extremadament diverses. El sistema va estar en ús fins a molt després de la conquesta europea. Un altre cas, també amerindio, es va donar a l'illa de Manhattan, on vivia una tribu única en la qual un gran nombre dels seus integrants eren sords, a causa de l'herència de desenvolupament d'un gen dominant, i que es comunicaven amb una llengua gestual Un cas similar es va desenvolupar a l'illa de Martha 's Vineyard al sud de l'estat de Massachusetts, on a causa del gran nombre de sords es va emprar una llengua de signes que era d'ús general també entre oients, fins a principis del segle XX. Tot i això, no existeixen referències documentals sobre aquestes llengües abans del segle XVII. Les dades que es posseeixen tracten, sobretot, de sistemes i mètodes educatius per a persones sordes.


   L'any 1620 Juan de Pablo Bonet publica el seu "Reducción de las letras i arte para enseñar a hablar los mudos", considerat com el primer tractat modern de Fonètica i Logopèdia, en el qual es proposava un mètode d'ensenyament oral dels sords mitjançant l'ús de senyals alfabètics configurats unimanualmente, divulgant així a tot Europa, i després a tot el món, l'alfabet manual, útil per millorar la comunicació dels sords i muts.


   En aquesta obra (entre les pàgines 130 i 131) apareix un abecedari il · lustrat mitjançant gravats calcogràfics dels signes de les mans que representen les lletres de l'alfabet llatí. Del tractat sobre "Reducción de las letras i arte para enseñar a hablar los mudos" es van fer traduccions a les principals llengües de cultura. Sobre la base de l'alfabet divulgat per Bonet, Charles-Michel de l'EPEE publica el segle XVIII el seu alfabet, que bàsicament és el que ha arribat fins a l'actualitat, sent conegut internacionalment com a alfabet manual espanyol.

Làmines del «Abecedari demonstrativo». Vuit gravats calcogràfics inserits entre les pàgines 130 i 131 de l'obra de Juan de Pablo Bonet, publicat a Madrid 1620:





Conveni de col.laboració amb CPSMM i TGSS



Va tenir lloc a Mataró la signatura del conveni de col · laboració entre el Centre de Persones Sordes del Maresme a Mataró (CPSMM) i la direcció provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social de Barcelona (TGSS) per a la plena participació i integració social de les persones sordes.

Exposició de "Els libres"



El il · lustrador Pere Borrell i l'escriptora Lola Casas protagonitzen l'exposició del mes de març, fruit de la seva col · laboració en nombrosos llibres. El seu últim treball amb Lola Casas porta per títol "Tot l'any", un recull de poesies en Llengua de Signes Catalana (LSC).

Mes informacio de la noticia, veure el enllaç d'articles de la revista Capgros i Capgros2

Participa l'entrevista a "Pantalla Oberta"


El programa "Pantalla Oberta" dedica el seu espai a les problemàtiques que afecten a les persones sordes. La vida quotidiana d'una persona sorda és un cursa constant contra les barreres de la comunicació. Comprar el pa, fer un tràmit amb l'administració, utilitzar el servei d'urgències d'un hospital o l'escolarització d'un infant són alguns dels constants reptes comunicatius que acompanyen la vida d'una persona sorda. El programa de debat-tertúlia de la televisió local de Mataró i el Maresme tracta aquesta temàtica amb la presència de persones sordes i la traducció a la llengua de signes. Els convidats són: Francina Rosell, vocal d'accessibilitat de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA); Montse Llibre, presidenta del Centre de Persones Sordes del Maresme a Mataró (CSMM); i Hermelinda Ibargüen, assessora tècnica i coordinadora de la llengua de signes dels CSMM.

Font text: m1tv

Dia Mundial de les Persones Sordes



No és un problema del seu aparell de televisió. És un petit exemple amb el qual la comunitat sorda vol fer evident les dificultats de comprensió habituals en el seu dia a dia. Tallers de sensibilització com aquest es realitzen des d'aquest divendres i durant tot el cap de setmana a mataró coincidint amb el dia mundial de les persones sordes. Unes activitats adreçades al públic en general amb l'objectiu de fer visible una discapacitat que sovint diuen passa decepercebuda.

Antonio Martínez, president de FESOCA. La trobada es centra enguany en tres eixos: la sanitat, els mitjans de comunicació i l'ensenyament. Precisament una de les reivindicacions del centre de persones sordes de mataró és la implantació del model bilingües a les aules. Un model que ofereixen poques escoles i fora del Maresme. 

La Hermelinda Ibargüen per primera vegada la comunitat sorda catalana celebra el seu dia mundial amb un reconeixement total a la llengua de signes. Al passat més de maig el parlament donava llum verda a la llei que reconeix legalment aquesta llengua de signes.

Els actes a mataró s'allargaran fins dissabte a la tarda amb la representació d'una obra de teatre al foment.

Font text: m1tv



Veure aquest cartell, de la memoria d'actes